Avui: El paper de les dones a Marrakech.
Em fet unes mini vacances allà i els hi voldria explicar la meva visió sobre el paper de les dones.
Em va sorprendre gratament, que anaven soles caminant, en mobilette, en bicicleta, en coche i que anaven amunt i avall com si rés, em pensava que estarien a casa o al costat del marit i que no es podríem moure, però no, amb gran satisfacció vaig veure que tenien… una mica de llibertat.
uei! bon capítol! crec que, malgrat l’evident situació de moltes dones en molts països, sempre queda una escletxa a l’esperança, i moments així m’ajuden a creure-hi. De fet, no fa tant de temps, esta estampa que has explicat es podria haver vist a casa nostra…
i una altra coseta: perquè no poses un enllaç als músics que poses al podcast? ho dic per vagueria meua de no buscar-ho a la xarxa, ja ho sé… (per cert, bona tria!)
Hola Jacme!!
Gràcies per escriure i sí tens raó, sempre queda una mica d’esperança.
La meva mare sense anar més lluny no tenia la indepèndencia ni la llibertat que tenim ara.
Sempre m’oblido de posar d’on surt la música
Petonets
Nena